Paisatge viscut.

Asseguts al vell pedrís de davant del foc de Mas d'en Caçador, esmorzant i resguardats de la gelor de l'hivern, l'aprenentatge d'antigues generacions es percep amb realisme retrobant les sensacions de tantes històries escoltades.

L'agricultura de muntanya, avui encara és viva a Porrera, el mosaic agrari de policultiu mediterrani, contra molts pronòstics i malgrat les crisis, contínua conservant avellaners als comellars, ametllers i olivers guardant partions i marges als costers, compartint espai amb figueres, horts i altres cultius, que també existeixen al costat del conreu emblemàtic del Priorat que és la vinya. Aquest mosaic agrari i forestal del Priorat és un exemple de diversitat, adaptació i resiliència del nostre paisatge.

En contraposició al model agrari familiar arrelat al territori, que arreu va perdent explotacions i cada cop té més complicat el relleu generacional, hi ha el model agroindustrial de capitals inversors que homogeneïtzen paisatges i precaritzen el món rural i la societat en general. Per a cada pagès que abandona la terra, tot el país perd l'experiència, l'autenticitat i sobretot el compromís amb el paisatge i el patrimoni que cada explotació agrària familiar construeix i treballa per mantenir.

Malgrat les dificultats d'altres temps i les incerteses que ara vivim. A la vora del foc, arrecerats al Mas, o a l'ombra d'una figuera agafant forces en ple estiu, són moments per estimar el privilegi d'estar cuidant els paisatges familiars viscuts des de petit.